La saliva és un líquid que es fabrica per les glàndules salivals a la cavitat bucal, dintre de la nostra boca les 24 hores del dia. Està formada principalment per aigua, sals minerals i d'unes quantes substàncies químiques que tenen funcions enzimàtiques.
Te varies funcions però en aquesta pràctica ens centrarem en una funció específica, la digestiva. Gràcies a les ensimes que conté la saliva, al mesclar-se aquesta amb els aliments junt al mastec el transforma en el bol alimentari i aquestes ensimes s'encarreguen de iniciar la digestió dels hidrats de carboni per posteriorment, agafar l'estomac el relleu en la ruptura d'aquests.
Els materials que vam utilitzar per a aquesta pràctica són els següents:
- Fehling A
- Fehling B
- Lugol
- Trípode i reixeta
- Pipeta
- Pinça
- Mostra de midó
- Gradeta
- 8 tubs d'assaig
- Metxer d'alcohol
- Vas de precipitats
- Saliva
- Termòmetre
|
El Fehling B, el Lugol i el Fehling A, respectivament.
Darrere observem els tubs d'assaig a la gradeta. |
|
Imatge en la que s'observen tubs d'assaig i un termòmetre
a l'interior de un vas de precipitats ple d'aigua. |
|
Imatge de una mostra del midó. |
El primer pas que realitzarem fou omplir 2 tubs d'assaig amb 1 ml o 2 ml de saliva cada un. En ells férem la prova del Fehling i del Lugol, en la que es dipositaven unes gotes de Lugol en un tub d'assaig per després ser calfat i observar si la reacció donava positiva o negativa i el mateix amb el Fehling. Com ja observarem a la pràctica passada la reacció en els dos casos fou negativa.
|
Imatge de la pràctica de la meva companya Carmen en la qual
s'observa que la reacció fou negativa en els dos casos.
El següent pas que realitzarem fou omplir dos tubs d'assaig amb 2 ml o 3 ml de solució de midó en cada un d'ells. Posteriorment realitzarem la prova de Fehling i Lugol amb cada tub, afegint unes gotes del reactiu corresponen. Observarem que la reacció del Fehling fou positiva per un canvi de coloració, mentre que la reacció del Lugol fou negativa perquè la seva coloració no va variar.
|
|
Imatge de la pràctica anterior en la que s'observa la reacció negativa del Fehling amb el mido, que en aquest cas és el tercer tub d'esquerra a dreta.
Mentre realitzàvem aquests dos processos, col·locarem un vas de precipitat amb aigua al dintre sobre un trípode i una reixeta. Per mesurar la temperatura de l'aigua utilitzarem un termòmetre i vigilarem que la temperatura d'aquesta no depassés els 37ºC.
Trípode amb tubs d'assaig al seu interior
Per acabar, en els 4 tubs restants precipitarem midó omplint una quarta part de cada tub i 3 ml de saliva en cada un d'ells. Seguidament mesclarem bé les substàncies del seu interior i col·locarem els tubs dintre del vas de precipitats.
Els primers dos tubs els traguérem de l'aigua passats 5 minuts, a continuació els refredarem un poc i férem la prova del Fehling i del Lugol en ells afegint unes gotes de reactiu a cada tub.
Seguidament vam treure de l'aigua els dos tubs restants i com abans, els deixarem que es refredaren per després realitzar en ells la prova del Fehling i el Lugol i observar els resultats.
Imatge en la que es pot observar que no ha canviat cap coloració i
per tant el resultat de la pràctica és erroni per diferents motius.
En la nostra pràctica els resultats no eixiren com deurien de ser, degut a que possiblement precipitarem una quantitat de sulfat de coure massa elevada i això va provocar una coloració verdosa, o també va poder ser per la influencia de la temperatura, ja que col·locarem els dos tubs per separat.
Els resultats obtinguts han sigut els següents:
|
FEHLING
|
LUGOL
|
SALIVA
|
-
|
-
|
MIDÓ
|
-
|
+
|
SALIVA+MIDÓ+5’ EN AIGUA
|
-
|
-
|
SALIVA+MIDÓ+10’ EN AIGUA
|
-
|
-
|
I els resultats que deuríem haver obtingut són els següents:
|
FEHLING
|
LUGOL
|
SALIVA
|
-
|
-
|
MIDÓ
|
-
|
+
|
SALIVA+MIDÓ+5’ EN AIGUA
|
+
|
-
|
SALIVA+MIDÓ+10’ EN AIGUA
|
+
|
-
|
L'objectiu d'aquesta pràctica era observar si en la saliva tenim algun monosacàrid o polisacàrid.
El midó és la forma principal de la dieta de carbohidrats digestibles. La digestió consisteix en la ruptura d'una molècula complexa en una forma mes simple per a que puga ser utilitzada per el nostre cos. Una vegada descomposada aquesta molècula, l'intestí prim la transfereix al corrent sanguini, on es transportada a les cèl·lules que ho necessiten.
La digestió del mido es un procés de diversos passos que comença a la boca.
Fonts d'informació:
|
No hay comentarios:
Publicar un comentario